diumenge, 27 de març del 2011

32 MARXA DE LES ERMITES DE LLORET

Aquesta marxa de 18 quilòmetres, recorre paratges bonics del terme municipal de Lloret. Durant el recorregut recorre les ermites de Sant Quirze, Mare de Déu de les Alegries, Sant Pere del Bosc i Santa Cristina.

L'ermita de Sant Quirze és l’ermita més antiga de Lloret, és anterior al segle XI, i la primera que es troba durant el recorregut. Al segle IX va ser destruïda pels àrabs i reedificada al segle X per un propietari anomenat Quirze. Conté esgrafiats d’Adrià Gual i, a la vora, s’han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures.

L'ermita de la Mare de Déu de les Alegries és la segona església de Lloret per la seva antigor i la primera parròquia de la vila de Lloret. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria. A més, ofereix un formós recull de llegendes i tradicions, com ara La senyora de Rossell, la dama que es va arruïnar pels seus capricis i menjars exquisits i se’n va penedir quan un dia, en una casa de pagès, li van donar d’almoina una llesca de pa i nous.

La de Sant Pere del Bosc que antigament va pertànyer al gremi de pescadors i és del segle X. Té una petita capella anomenada de la Mare de Déu de Gràcia, construïda pel seu propietari, l’americà Nicolau Font i Maig, que va fer una extensa quantitat d’obres de reforma i d’embelliment, entre les quals destaquen La creu –construïda juntament amb la capella d’acord amb els projectes de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch l’any 1898– i L’àngel, inaugurat el maig del 1904. En homenatge al propietari, es va col·locar, davant del santuari, la seva estàtua de marbre, feta l’any 1911.

I la de Santa Cristina que n'és la patrona de Lloret, per això, aquesta ermita es considera el santuari nacional dels lloretencs. La primera notícia que se’n té és de l’any 1376. El temple actual, de finals del segle XVIII, és d’estil neoclàssic i té un ric altar major de marbre fet a Itàlia i una interessant col·lecció d’exvots i de vaixells en miniatura. Al costat hi trobem el popular pi centenari –hi ha qui li calcula 500 anys de vida–, l’arbre sagrat de la vila, on, a sota, se celebra per la festa major (24 de juliol) l’esmorzar de germanor dels pescadors.